Les denúncies per delicte fiscal es desplomen.

Les denúncies per delicte fiscal es desplomen
El Govern considera la lluita contra el frau com una prioritat i exhibeix les dades de recaptació en aquesta matèria, amb rècord gairebé cada any, com a prova. No obstant això, al mateix temps, les denúncies per delicte fiscal que realitza l’Agència Tributària segueixen una tendència descendent que s’agreuja cada exercici. De fet, el 2016 les àrees d’inspecció i de duanes de l’organisme que dirigeix ​​Santiago Menéndez van presentar 226 d’aquestes demandes, el que suposa un 33% menys que les emeses en 2015 i una caiguda del 78% respecte a les 1.014 registrades en 2011, any en què es va assolir la xifra rècord. Des de llavors les denúncies acumulen cinc exercicis de retrocessos, segons consta en la Memòria de l’Agència Tributària publicada aquest dilluns.
La reducció del nombre de denúncies no és nova, però semblava haver-se alentit el 2015, quan la caiguda va ser del 12,8%. No obstant això, les dades del passat exercici mostren que la reculada s’accelera exponencialment en duplicar el ritme de caigudes. Aquest menor nombre de denúncies es reflecteix en una disminució de la quantitat defraudada que l’Agència Tributària reclama per aquests delictes. En concret, l’any passat va demanar 278 milions, enfront dels 442 milions de 2015. És a dir, un significatiu retrocés del 37%. No obstant això, l’enfonsament es multiplica i arriba el 69,4% a comparar-se amb dels 909 milions que Hisenda va reclamar en 2011.
Amb aquestes dades, el Sindicat de Tècnics d’Hisenda (Gestha) va criticar de nou l’opacitat de les dades de la lluita contra el frau en considerar que malgrat les grans xifres «ocultaven» un retrocés de les denúncies per delicte fiscal -la quantitat defraudada ha de superar els 120.000 euros per tenir aquesta tipificación-. En aquest sentit, Gestha ha proposat en reiterades ocasions que es rebaixi aquest límit a 50.000 euros. Per a aquest sindicat, les dades podrien significar que els esforços de l’Agència Tributària se centren més en els casos de frau que afecten petits contribuents físics o jurídics que a les multinacionals o grans fortunes implicades en suposats casos d’evasió fiscal com els ‘Papers Paradisos ‘o de Panamà. Així mateix, una altra de les causes pot estar en la retallada de plantilla d’un 9% des del 2008.
No obstant això, des de l’Agència Tributària justifiquen aquesta caiguda de les denúncies pel context econòmic dels anys que s’investiguen. En concret, fonts de l’Agència Tributària recorden que les dades de 2011 impliquen les investigacions obertes en els quatre anys anteriors no prescrits. Uns exercicis que estaven afectats per la gran activitat immobiliària dels anys de bonança i, per tant, el volum de frau era més elevat. En aquest sentit, les mateixes fonts sostenen que la reducció d’activitat en aquest important sector, conseqüència de la contracció econòmica i la crisi, ha fet que aquest tipus d’expedients s’hagin reduït sensiblement.
No obstant això, aquest argument no explica el retrocés superior al 30% viscut en l’últim any. Per aquest motiu, fonts de l’organisme també consideren que hi ha una altra raó per a aquest descens. En concret, recorden que 2016 va ser el primer any en què va estar en ple funcionament la reforma en la tramitació del delicte fiscal prevista en la reforma de la Llei general tributària de 2012. Entre altres novetats la normativa permet a l’Agència Tributària practicar una liquidació provisional en relació als expedients en què s’aprecia delicte, així com a efectuar el cobrament del deute quantificada en aquesta liquidació, sense perjudici que s’iniciï la tramitació penal.
(Expansión, 2017.11.22)