Com assegurar la validesa dels Whatsapp en un judici.

Els procediments judicials no són aliens a la colonització que les noves tecnologies han fet tots els àmbits de la vida personal i laboral. En conseqüència, els jutjats han hagut d’adaptar a tractar amb proves el contingut són comunicacions realitzades a través de xarxes socials i sistemes de missatgeria instantània i que, en molts casos, són determinants per resoldre un litigi en un sentit o en un altre.
D’entre totes les aplicacions que canalitzen les noves formes de comunicar-se, Whatsapp és la més emprada pels espanyols. Nou de cada deu usuaris la tenen instal·lada al mòbil i, d’aquests, la pràctica totalitat la fan servir diàriament, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques. En aquest context, resulta fonamental que els advocats sàpiguen com aportar al procediment els comentaris, arxius o fotografies enviats per WhatsApp i que poden constituir una prova essencial per a la pretensió del seu client, de tal manera que el jutge o tribunal li atorguen validesa i no pugui ser impugnada eficaçment per la contrapart.
Una de les jurisdiccions en què les comunicacions a través de xarxes socials i altres apps s’han incrementat exponencialment la seva presència és la laboral. Ja no resulta estrany que els jutjats hagin de pronunciar-se sobre un acomiadament comunicat a través del mòbil o una sanció disciplinària pels missatges abocaments a Facebook o Instagram.
En els procediments, les comunicacions realitzades per WhatsApp topen amb dues causes d’impugnació: la licitud de l’obtenció del contingut de la conversa i el qüestionament de l’autenticitat i integritat de la mateixa.
L’article 90.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social adverteix que no seran admeses les proves obtingudes, directament o indirectament, mitjançant procediments que suposin una violació de drets fonamentals. “En aquests casos, l’al·legat estrella dels demandants, és que l’empresa ha obtingut la prova violant el dret a la intimitat o al secret de les comunicacions; però, hi ha moltes sentències que han descartat la vulneració en procediments en els quals s’han utilitzat captures de Whatsapp “, explica Vidal, que el 22 de març s’imparteix a ESADE una ponència sobre com aportar els missatges abocaments a xarxes socials i apps en el procés laboral.
En efecte, són múltiples les resolucions dels Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) que avalen aquesta postura. El TSJ de la Rioja, en una sentència del 22 de gener de 2016, va determinar que el lliurament dels Whatsapp a l’empresa per un company de feina receptor d’aquests, no vulnera el secret de les comunicacions. I, en la mateixa línia, el TSJ de Catalunya va validar l’acomiadament disciplinari de la directora d’una guarderia per les seves burles contra un nen en un grup que compartia amb diverses emprades, després que una d’elles lliurés a l’empresa la transcripció literal de la conversa.
El TSJ andalús, en una resolució del 22 de novembre de 2017, recull la posició de totes elles a l’asseverar que “la difusió a tercers per part d’una de les partícips al xat de Whatsapp del contingut dels missatges, no vulnera el dret fonamental al secret de les comunicacions “. I és que, d’acord amb la doctrina constitucional, no hi ha secret per aquell a qui s’adreça la comunicació.
En relació a la validesa de la prova, Vidal adverteix que “el normal és que s’entengui que la simple captura de pantalla no és suficient i es requereixin mitjans de prova instrumentals o addicionals per acreditar la seva integritat i autenticitat”.
En aquest sentit, la Sala penal del Tribunal Suprem, en una sentència de 19 de març de 2015 (de la qual va ser ponent el magistrat Manuel Marchena) va subratllar que la prova d’una comunicació bidireccional mitjançant un sistema de missatgeria instantània ha de ser abordada “amb totes les cauteles” donada la “possibilitat de manipulació dels arxius digitals”. Així, “serà indispensable”, en cas d’impugnació de l’autenticitat de la conversa, “la pràctica d’una prova pericial que identifiqui el veritable origen d’aquesta comunicació, la integritat dels interlocutors i la integritat del seu contingut”.
Segons apunta Vidal, és “recomanable” que, qui aporti aquests captures de pantalla, acudeixi a judici amb mitjans que provin la seva autenticitat, encara que aquests no es circumscriuen únicament a la prova pericial, podent servir-se també, per exemple, de la testifical d’algun dels interlocutors.
(Cinco Días, 2018.03.20)