La justícia declara il·legal cobrar comissions per compte per al pagament de la hipoteca.
L’Audiència Provincial de Barcelona ha declarat abusiva, i, per tant, il·legal, la pràctica bancària de cobrar comissions sobre el compte que l’entitat obliga el client a obrir per al pagament del seu préstec hipotecari. El abusiu, explica la sentència (el text íntegre pot consultar aquí), és l’ús que fa el banc i no la clàusula que ho estableix, que no és «abusiva en si mateixa».
En el litigi examinat, el demandant va exercir l’acció de nul·litat sobre la clàusula que li imposava que el pagament de les quotes del préstec hipotecari havia de fer-se des un compte de l’entitat bancària prestador (en aquest cas, el BBVA) i va reclamar que se li permetés designar un altre compte d’un altre banc. El seu escrit fonamentava la seva pretensió en la pràctica abusiva de cobrar, cada sis mesos, comissions indegudes, sobre un compte que era únicament instrumental. Així mateix, va sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis.
La sentència del tribunal barceloní resol que, d’acord amb la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, no cal declarar la nul·litat de la clàusula impugnada, «sinó de la pràctica abusiva que la part demandada realitza amb el cobrament indegut de comissions en relació amb un compte que constitueix el lloc del pagament del préstec hipotecari «. En efecte, tal com va establir el Banc d’Espanya en una circular, no correspon cobrar als clients cap comissió per manteniment o administració quan aquests comptes s’han obert «per imposició» de l’entitat o quan són utilitzades exclusivament per a abonar un préstec.
«És el seu reconegut caràcter indegut el que la converteix en abusiva per no correspondre amb cap servei prestat», assevera la resolució de l’Audiència Provincial, que obliga l’entitat a cessar en aquesta pràctica, «si bé no es pot estimar que pugui obrir una compte en qualsevol altra entitat de crèdit des de la de pagar el préstec hipotecari «. Això derivaria de la nul·litat de la clàusula, cosa que els magistrats no han estimat.
Finalment, la sentència accepta la reclamació de la indemnització per danys morals «que ha hagut de patir el demandant a haver d’anar reclamant, de forma reiterada, la devolució de les comissions indegudament cobrades». Una quantia que es fixa en 500 euros.
(Cinco Días, 2019.04.17)
En el litigi examinat, el demandant va exercir l’acció de nul·litat sobre la clàusula que li imposava que el pagament de les quotes del préstec hipotecari havia de fer-se des un compte de l’entitat bancària prestador (en aquest cas, el BBVA) i va reclamar que se li permetés designar un altre compte d’un altre banc. El seu escrit fonamentava la seva pretensió en la pràctica abusiva de cobrar, cada sis mesos, comissions indegudes, sobre un compte que era únicament instrumental. Així mateix, va sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis.
La sentència del tribunal barceloní resol que, d’acord amb la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, no cal declarar la nul·litat de la clàusula impugnada, «sinó de la pràctica abusiva que la part demandada realitza amb el cobrament indegut de comissions en relació amb un compte que constitueix el lloc del pagament del préstec hipotecari «. En efecte, tal com va establir el Banc d’Espanya en una circular, no correspon cobrar als clients cap comissió per manteniment o administració quan aquests comptes s’han obert «per imposició» de l’entitat o quan són utilitzades exclusivament per a abonar un préstec.
«És el seu reconegut caràcter indegut el que la converteix en abusiva per no correspondre amb cap servei prestat», assevera la resolució de l’Audiència Provincial, que obliga l’entitat a cessar en aquesta pràctica, «si bé no es pot estimar que pugui obrir una compte en qualsevol altra entitat de crèdit des de la de pagar el préstec hipotecari «. Això derivaria de la nul·litat de la clàusula, cosa que els magistrats no han estimat.
Finalment, la sentència accepta la reclamació de la indemnització per danys morals «que ha hagut de patir el demandant a haver d’anar reclamant, de forma reiterada, la devolució de les comissions indegudament cobrades». Una quantia que es fixa en 500 euros.
(Cinco Días, 2019.04.17)
