El bocata, el cafè i el cigarret no són jornada de treball.
El nou registre de jornada va aflorar hores extraordinàries, però precisament per aquest motiu és molt possible que la resta d’hores, les ordinàries, es compten d’una altra manera, extraient del total les pauses com la del cafè o la que es fa per fer una gestió personal a través d’internet per establir un temps «efectiu» i un altre «presencial» que es reconegui, però ni es pagui ni cotitzi a la Seguretat Social. És a dir, distingir en negre sobre blanc el temps que s’està treballant del temps que es passa allà.
Seria una fórmula legal per ser pactada que promet generar llargues discussions en el si de les empreses, però sobre la qual Treball «no veuria cap problema». Així li ho va assegurar fa unes setmanes Yolanda Valdeolivas, secretària d’Estat d’Ocupació a un nombrós grup d’empresaris a la seu de la CEOE a Madrid.
«Jo no tindria cap problema en què la negociació col·lectiva estrangera de la jornada diària un temps arrodonit», va exposar. En paraules de la major responsable d’Ocupació, es treballa «però hi ha dues hores per interrupcions diverses: el dinar, una crida personal, estirar les cames, baixar a fumar una cigarreta o prendre un cafè …» Aquesta fórmula negociada d’arrodoniment per acumulació de les pauses en el dia a dia laboral «seria temps de treball, però no efectiu i per tant no retribuït ni cotitzat», va explicar.
No hi va haver més detalls ni pistes fins que dilluns passat Treball va incloure una referència molt més subtil en la seva Guia sobre el registre de jornada. Però les paraules no van caure en sac foradat per la patronal. Segons la llei, els empresaris han de consultar la posada en marxa del registre amb els treballadors, però, amb o sense acord, la decisió final és seva.
Segons les dades que maneja l’Enquesta de Població Activa (EPA) cada setmana es realitzen un total de 2,6 milions d’hores extraordinàries que no s’han reconegut, ni es paguen, ni es cotitzen. A l’altra banda se situa l’absentisme no justificat, que en l’últim trimestre de 2018 va generar la pèrdua de l’1,2% de les hores pactades.
En una circular que ha distribuït als seus associats ia la qual ha tingut accés aquest diari, la CEOE recomana negociar amb els treballadors un “mòdul» diari de temps «raonable» en què es «arrodoneixin» els períodes quotidians de pauses acordades o consentides i s’excloguin del temps de treball efectiu. En quedar fora del registre, el temps inclòs en aquests mòduls no es pagaria i, per tant, no cotitzaria.
(El País, 2019.05.15)
