El Tribunal Suprem estableix que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de la plantilla

El Tribunal Suprem estableix que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de la plantilla

El Ple de la Sala del Social assenyala que només han de portar un registre d’hores extres realitzades, d’acord amb la interpretació que realitzen del fixat en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors

Autor: Comunicació Poder Judicial
El Ple de la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert en una sentència que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i horaris pactats, i només han de portar un registre d’hores extres realitzades, d’acord amb la interpretació que realitzen del fixat en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.
El Suprem estima així un recurs de Bankia contra la sentència de l’Audiència Nacional de 4 de novembre de 2015, que condemnava a l’esmentat banc, atenent una demanda dels sindicats, a establir un sistema de registre de la jornada diària efectiva que realitza la seva plantilla . L’alt tribunal si manté, ja que no va ser impugnada per Bankia, la part de la decisió de l’Audiència Nacional que va determinar que l’empresa havia de procedir a traslladar a la representació legal dels treballadors de la informació sobre les hores extres realitzades en còmput mensual .
El Suprem admet que “convindria una reforma legislativa que aclarira la obligació de portar un registre horari i facilités al treballador la prova de la realització d’hores extraordinàries”, però “aquesta obligació no existeix per ara i els tribunals no poden suplir el legislador imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari, mitjançant una condemna genèrica, que obligarà, necessàriament, a negociar amb els sindicats el sistema a implantar, ja que, no es tracta, simplement, de registrar l’entrada i sortida, sinó el desenvolupament de la jornada efectiva de treball amb les múltiples variants que suposa l’existència de diferents jornades, el treball fora del centre de treball i, si s’escau, la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any, quan es pacti “.
El Suprem rebutja “portar a terme una interpretació extensiva de l’art. 35-5 de l’IT imposant obligacions que limiten un dret com el que estableix l’article 28-3 de l’esmentat text legal i el principi de llibertat d’empresa que deriva de l’article 38 de la Constitució i ha reconegut el nostre Tribunal Constitucional com a imprescindible per a la bona marxa de l’activitat productiva (S. 170/2013) “.
La sentència explica que “la falta de portar, o incorrecta portar el registre, no es tipifica per la norma com a infracció de forma evident i terminant, el que obliga a una interpretació restrictiva i no extensiva d’una norma sancionadora com la continguda en l’article 7-5 del RDL 5/2000, de 4 d’agost, sobre infraccions i sancions en l’ordre social, norma la naturalesa sancionadora impedeix una interpretació extensiva de l’art. 35-5 de l’IT, ja que és principi de dret el de la interpretació restrictiva de les normes limitadores de drets i de les sancionadores. A més, tampoc es tipifica com a falta la no portar el registre que ens ocupa i no informar els treballadors sobre les hores realitzades en jornades especials o incomplir obligacions merament formals o documentals constitueix, només, una falta lleu, en els supòsits previstos en l’art . 6, números 5 i 6 del Reial Decret Legislatiu citat “.
Afegeix que la solució donada “no deixa indefens al treballador a l’hora de provar la realització d’hores extraordinàries, ja que a final de mes l’empresa li ha de notificar el nombre d’hores extres realitzades, o la no realització, el que li permetrà reclamar davant aquesta comunicació ia l’hora de provar les hores extraordinàries realitzades tindrà al seu favor de l’article 217-6 de la LEC, norma que no permet presumir la realització d’hores extres quan no es porta el seu registre, però que juga en contra de qui no ho porta quan el treballador prova que si les va realitzar “.
La sentència compta amb tres vots particulars, signats per 5 dels 13 magistrats que la subscriuen, partidàries de desestimar el recurs de Bankia i de confirmar la decisió de l’Audiència Nacional.

• TS Social 23 març 2017