El Suprem permet demanar alhora la suspensió i l’ajornament de deutes amb Hisenda.

El Tribunal Suprem ha fallat a favor de compatibilitzar sol·licituds de suspensió i ajornament deutes amb Hisenda, segons la sentència de la sentència. D’aquesta manera, l’Alt Tribunal estima en part el recurs contenciós-administratiu interposat per l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) contra el Reial Decret 1071/2017, de 29 de desembre, pel qual es modifica el Reglament General de Recaptació, anul·lant l’apartat 8 de l’article 46.
El Suprem entén que la modificació d’aquest apartat 8 suposa un nou supòsit d’inadmissió de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament no contemplat en la Llei general tributària, el que evidencia l’absència de cobertura legal al respecte, necessària, com reconeix el mateix article 44.2 del reglament, segons el qual “seran ajornables o fraccionables tots els deutes tributaris i altres de naturalesa pública la titularitat dels quals correspongui a la Hisenda pública, llevat de les excepcions previstes a les lleis”.
El Suprem recorda que l’article 65.2 de la Llei general tributària impedeix l’ajornament o fraccionament dels deutes tributaris resultants de l’execució de resolucions fermes total o parcialment desestimatòries dictades en un recurs o reclamació economicoadministrativa o en un recurs contenciós-administratiu que prèviament hagin estat objecte de suspensió durant la tramitació d’aquests recursos o reclamacions.
Per tant, en aquest apartat, la LGT nua la impossibilitat de demanar ajornament davant la fermesa de la resolució -administrativa, econòmic administrativa o jurisdiccional al fet que la resolució hagi estat objecte de suspensió, explica el Suprem. No obstant això, l’apartat 8 de l’article 46 RGR anticipa la impossibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament a un moment anterior, és a dir, al moment mateix en què, eventualment, se sol·liciti la suspensió.
Per la resta, l’Alt Tribunal entén que aquesta modificació reglamentària podria generar efectes col·laterals quan, per exemple, l’article 60.2 LGT preveu que no pugui admetre el pagament en espècie de deutes tributaris que tinguin la condició de inajornables, respecte de les que el mateix article 60.2 LGT remet als supòsits de l’article 65.2 de la Llei general tributària.
El Tribunal Suprem no comparteix que l’apartat 8 de l’article 46 RGR tingui per objecte únicament l’ordenació de les sol·licituds i que, a aquests efectes, simplement prioritzi la sol·licitud de suspensió sobre la d’ajornament.
“Entenem que l’apartat 8 de l’article 46 RGR no persegueix posposar la tramitació i resolució de l’ajornament fins que resolgui la petició de suspensió, sinó que determina directament el seu arxiu, sense que aquest” arxiu “a què es refereix l’art. 46.8 RGR hagi tenir un abast diferent del que es decreta en els casos de l’art. 65.2 LGT.
D’aquí, que el Consell d’Estat en el seu dictamen de 14 de desembre de 2017 apuntés que “en el cas que la sol·licitud de suspensió fos desestimada, ha de contemplar-expressament la possibilitat que l’interessat no hagi de formular una nova sol·licitud d’ajornament i fraccionament del pagament perquè aquesta sigui resolta per l’òrgan competent “, advertència que no s’ha vist reflectida en el reglament, tenint en compte que, fins i tot, no es considera (s’arxiva) l’ajornament o fraccionament encara que s’hagués formulat” amb caràcter subsidiari “.
L’advocat de l’Estat afirmava que “denegada la sol·licitud de suspensió, res no impedeix, com s’ha dit, sol·licitar l’ajornament, encara que pogués qualificar aquesta sol·licitud d’abusiva, ja que en la normativa vigent no hi ha cap precepte que ho prohibeixi”.
“Sense entrar a considerar que aquesta nova petició sigui o no abusiva, la veritat és que es tractaria d’una nova petició i, òbviament, a causa del discórrer procedimental -malgrat que, el procediment corresponent hauria de trobar suspès mentre es resolgui la sol·licitud de suspensió – bé pogués ocórrer que en el moment en què es presenta la nova petició les circumstàncies haguessin canviat, el que fet i fet determinaria, un cop més, un condicionament afegit per via reglamentària que pot arribar a frustrar l’exercici d’un dret reconegut en la llei. En conseqüència, l’apartat 8 de l’article 46 RGR ha de ser anul·lat “, subratlla.
(Cinco Días, 2019.06.25)