Cada vegada més tribunals entenen que mentre no hi hagi nou impost no es pot cobrar plusvàlua.

Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, Galícia, Canàries … cada vegada són més els jutjats i tribunals que anul·len les liquidacions de plusvàlua practicades pels ajuntaments fins i tot quan l’habitatge va pujar de valor. L’actual situació provoca, per a aquests tribunals, una mena de nul·litat automàtica d’aquest controvertit impost que grava l’increment del valor del terreny generat en el moment de la transmissió d’un immoble.
D’acord amb aquesta interpretació, hauria deixat de tenir suport legal després de la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional al juny de 2017 (punxa aquí per accedir al text de la sentència). Una bona notícia per a milers de contribuents que van pagar religiosament i als quals, a la vista del criteri seguit per aquests tribunals, els pot compensar embarcar-se en un litigi per recuperar els diners.
En aquest sentit, Leopoldo Gandarias Cebrián, advocat expert en dret tributari del despatx Alliantia, anima sens dubte a aquells que puguin demostrar la inexistència d’un increment del valor del terreny, a acudir als tribunals i intentar recuperar així el que s’ha pagat indegudament. “Sempre que estiguin en termini per sol·licitar la rectificació de les seves autoliquidacions o de recórrer les liquidacions practicades pel seu ajuntament”, aclareix Gandarias.
En altres casos, l’advocat aconsella una anàlisi individualitzada, “en funció del sentit de la jurisprudència dominant dels jutjats o tribunals cridats a resoldre l’assumpte, sense perjudici dels recursos de cassació admesos a tràmit fins ara”. Quins són aquests altres supòsits?
Un dels casos més recents ha estat l’anul·lació de la plusvàlua exigida a una dona que va heretar deu immobles de la seva àvia a Las Palmas de Gran Canària. En la seva argumentació, el jutjat del contenciós (punxa aquí per accedir al text de la sentència) acull la “via àmplia” ja apuntada: els articles declarats inconstitucionals han quedat “expulsats” de l’ordenament jurídic i, per tant, ja no cal demostrar que no ha existit realment guany en aquest període de temps, sinó que totes les liquidacions realitzades sobre la base de la norma són nul·les. Les quantitats abonades per al pagament de l’impost ascendien a 11.344