Dubtes que la ‘taxa Google’ pugui recaptar 600 milions per pagar les pensions en 2018
La Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) ha dubte que l’imposDubtes que la ‘taxa Google’ pugui recaptar 600 milions per pagar les pensions en 2018 digital aconsegueixi recaptar 600 milions el 2018, posant en dubte les estimacions del Govern, que espera aconseguir amb aquest tribut part dels ingressos que permetrien finançar els 1.500 milions d’euros que suposaria la pujada de l’1,6% de les pensions.Així ho va assenyalar el director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres, que va assegurar que “em costa molt veure com s’arriba a una recaptació de gairebé la meitat de l’augment de les pensions mitjançant aquesta taxa”.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres del passat divendres 27 d’abril, el ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, va xifrar en 1.500 milions d’euros el cost addicional de la pujada de pensions pactada amb el PNB perquè s’incrementin un 1,6% el 2018, prenent com a referència l’IPC.
El ministre ha afirmat que aquesta pujada “és perfectament factible” i va explicar que es finançaria gràcies a la pujada per part de les agències de ràting de la qualificació del deute espanyol, el que redueix els costos dels interessos; a un menor cost de l’esperat inicialment sobre les sentències de la Responsabilitat Patrimonial de les Administracions (RPA) respecte a les autopistes; i als ingressos que suposaria la implantació d’un impost a les empreses digitals, que xifren en 600 milions per 2018.
“Dubto molt que aconseguís 600 milions d’euros aquest any”, assegura Torres, que considera que “això pot ser una cosa a llarg termini si hi ha una harmonització europea de la fiscalitat de les tecnològiques, que és una cosa que no sé si pot fer de formaaïllada un sol país, el veig complicat “. Torres considera que la part de la recaptació d’aquest impost a nivell europeu que correspondria a Espanya “són tot just unes desenes de milions d’euros, el que sembla molt insuficient per cobrir el cost addicional de la pujada de les pensions de 1.500 milions”.
Per això, el director de conjuntura de Funcas assenyala que “seria més important assegurar-se que les empreses en general paguen els seus impostos” i destaca la importància d’una harmonització de les bases fiscals. “És una cosa molt desitjable, no un impost específic a les tecnològiques, sinó l’harmonització de la fiscalitat i la lluita contra l’evasió”, assegura.
Segons Torres, els 1.500 milions addicionals per la pujada de les pensions en 2018 i els gairebé 2.000 milions que estima Funcas per al rescat de les autopistes de peatge, suposarien que el dèficit públic el 2018 ascendís al 2,6%, quatre dècimes per sobre de l’objectiu establert i tres més que la seva previsió inicial en analitzar el projecte de pressupostos generals de l’Estat de 2018.
Pel que fa al menor cost dels interessos del deute, Torres contradiu al ministre d’Hisenda en explicar que en la previsió inicial de Funcas, que estimava un dèficit del 2,3%, una dècima pitjor que l’objectiu marcat pel Govern, ” ja estava incorporada una reducció dels tipus efectius d’interès sobre el deute públic “. Sobre aquest punt, Funcas estima que els tipus efectius es reduiran en dues dècimes respecte a 2017.
En aquest sentit, assenyala que “fins ara el factor reducció de la prima de risc va ser més important que el factor augment dels tipus d’interès internacional, i arribarà un moment que això es va a acabar, sense comptar que en 2019 augmentaran els tipus , però per a aquest any tenim una hipòtesi bastant favorable que és realista i que no cal revisar “.
(El País, 2018.05.06)
El ministre ha afirmat que aquesta pujada “és perfectament factible” i va explicar que es finançaria gràcies a la pujada per part de les agències de ràting de la qualificació del deute espanyol, el que redueix els costos dels interessos; a un menor cost de l’esperat inicialment sobre les sentències de la Responsabilitat Patrimonial de les Administracions (RPA) respecte a les autopistes; i als ingressos que suposaria la implantació d’un impost a les empreses digitals, que xifren en 600 milions per 2018.
“Dubto molt que aconseguís 600 milions d’euros aquest any”, assegura Torres, que considera que “això pot ser una cosa a llarg termini si hi ha una harmonització europea de la fiscalitat de les tecnològiques, que és una cosa que no sé si pot fer de formaaïllada un sol país, el veig complicat “. Torres considera que la part de la recaptació d’aquest impost a nivell europeu que correspondria a Espanya “són tot just unes desenes de milions d’euros, el que sembla molt insuficient per cobrir el cost addicional de la pujada de les pensions de 1.500 milions”.
Per això, el director de conjuntura de Funcas assenyala que “seria més important assegurar-se que les empreses en general paguen els seus impostos” i destaca la importància d’una harmonització de les bases fiscals. “És una cosa molt desitjable, no un impost específic a les tecnològiques, sinó l’harmonització de la fiscalitat i la lluita contra l’evasió”, assegura.
Segons Torres, els 1.500 milions addicionals per la pujada de les pensions en 2018 i els gairebé 2.000 milions que estima Funcas per al rescat de les autopistes de peatge, suposarien que el dèficit públic el 2018 ascendís al 2,6%, quatre dècimes per sobre de l’objectiu establert i tres més que la seva previsió inicial en analitzar el projecte de pressupostos generals de l’Estat de 2018.
Pel que fa al menor cost dels interessos del deute, Torres contradiu al ministre d’Hisenda en explicar que en la previsió inicial de Funcas, que estimava un dèficit del 2,3%, una dècima pitjor que l’objectiu marcat pel Govern, ” ja estava incorporada una reducció dels tipus efectius d’interès sobre el deute públic “. Sobre aquest punt, Funcas estima que els tipus efectius es reduiran en dues dècimes respecte a 2017.
En aquest sentit, assenyala que “fins ara el factor reducció de la prima de risc va ser més important que el factor augment dels tipus d’interès internacional, i arribarà un moment que això es va a acabar, sense comptar que en 2019 augmentaran els tipus , però per a aquest any tenim una hipòtesi bastant favorable que és realista i que no cal revisar “.
(El País, 2018.05.06)
