El Govern advoca per revisar l’impost de societats.

La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha defensat aquest dilluns a Santander la necessitat de “corregir” i “revisar” alguns impostos, com el de Societats, Successions, Donacions o plusvàlues municipals, ja que, al seu parer, la fiscalitat tradicional “cada vegada s’adapta menys” a les activitats econòmiques actuals i als “reptes” del món globalitzat.
Com a exemple, Montero considera que un “element a corregir” són els beneficis i exempcions de l’impost de societats perquè la capacitat d’aportació de les grans fortunes està sent inferior a la de la petita i mitjana empresa i “no respon ja a com l’economia es mou en el món i hi ha moltes àrees que no estan ben reflectides “.
Així ho ha dit la ministra durant la seva intervenció en la inauguració del curs ‘Imposició sobre la riquesa’ de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), al qual han assistit diversos economistes i juristes amb l’objectiu de debatre sobre com s’ha de gravar i distribuir la riquesa adaptant-se als nous nínxols de mercat, activitats econòmiques i reptes globals com el canvi climàtic.
En concret, Montero ha convidat a debatre sobre si figures com l’impost de Patrimoni, el de Successions i Donacions o el de plusvàlues municipals tenen una regulació correcta, ja que “es discuteix la seva raó de ser” i, en el cas del de Successions , entre la ciutadania “sembla que no té sentit”. Per això, ha indicat que quan un impost es “deslegitima” pot ser que calgui subsumirlo en altres figures fiscals per a presentar-lo de nou com “un tema just”.
A més, ha dit que “la majoria” d’aquests impostos “deslegitimats” estan transferits a comunitats autònomes o entitats locals. Ha al·ludit al fet que la fiscalitat de les comunitats autònomes està “permanentment en discussió” i ha opinat que entre els diferents territoris s’està “propiciant una competència deslleial a la baixa”.
Montero ha explicat que la coresponsabilitat fiscal està obligada pel model territorial del país i ha lamentat que, “desgraciadament”, dit exercici de coresponsabilitat “no sempre s’ha traduït en un increment de la capacitat recaptatòria”, sinó que s’ha utilitzat com a instrument electoral i “esquer” perquè els ciutadans s’inclinin per una determinada formació política.
Per això, ha instat a “actualitzar” aquestes figures fiscals en el pròxim debat de finançament autonòmic, “que ha de ser ja i que és urgent”, i en què hi ha d’haver un “consens” i veure “si val la pena treballar en una política d’harmonització “. D’altra banda, ha insistit que Espanya ha de “liderar” i “ser avantguarda” en els debats internacionals de temàtica fiscal i per això ja ha proposat mesures amb vocació europeista.
En aquest sentit, ha dit que Europa ha de tenir una fiscalitat “harmonitzada” i per abordar assumptes com el canvi climàtic, analitzant de manera “globalitzada” quines energies incentivar, quins comportaments industrials desenvolupar i quines conductes conduir dels ciutadans per millorar el planeta i la salut.
Referent a això, ha recordat el cas dels EUA, on els milionaris “estaven reclamant una major capacitat d’aportació a la fiscalitat del país perquè creien que era de justícia social posar un impost a les grans fortunes”, en un país “que ha estat sempre peculiar en aquesta matèria i no ha fet de l’estat de benestar un senyal d’identitat “, ha dit.
Per això, opina que a Espanya s’ha de generar major confiança en les institucions i fer de la justícia fiscal “una bandera”, parlant de redistribució de la riquesa lligada a posar “en primer pla” la lluita contra les desigualtats ia permetre una estabilitat política i social.
En aquest sentit, ha defensat la necessitat de dur a terme una “pedagogia fiscal” perquè els ciutadans vegin “sentit” i “utilitat” als impostos i “identifiquin” els serveis públics que reben amb la contribució que realitzen.
D’aquesta manera, ha lamentat que “sembla que la fiscalitat a la baixa és el que està de moda” i ha defensat que “no hi ha progrés possible si no hi ha justícia social”, pel que confia a aconseguir un consens per trobar la “fórmula màgica” que indiqui quant és “el just” que els ciutadans aportin per “aconseguir els serveis justos”.
La ministra ha fet èmfasi que no comparteix el “dogma” que els diners dels contribuents “on millor està és a les butxaques”, per a ella “un mantra” que es repeteix de forma “insistent” en les campanyes electorals. “Mai s’ha demostrat que una baixada de la contribució es tradueixi en un estímul econòmic o en una major capacitat recaptatòria”, ha sentenciat.
(Expansión, 2019.07.02)