El REAF adverteix de la “dificultat tècnica” de fixar un tipus mínim de societats del 15%

El pla del Govern de fixar un tipus mínim de l’impost de societats perquè les empreses, el benefici està gravat amb un tipus general del 25%, no es puguin aplicar deduccions que rebaixin aquesta xifra per sota del 15%, no serà fàcil de posar en marxa. Així ho adverteixen des del Registre d’Economistes Assessors Fiscals d’Espanya (REAF). “Suposa una dificultat tècnica molt elevada”, advertia aquest dimarts el secretari tècnic del REAF, Luis del Amo, durant la presentació de l’informe Declaració de societats 2017 i novetats 2018, elaborat per aquest òrgan del Consell General d’Economistes d’Espanya.
Del Amo va alertar que, entre altres coses, l’anunci del Govern podria incidir sobre els convenis internacionals que Espanya té signats amb altres països en el cas de grans companyies amb presència a l’estranger, que podrien acabar subjectes a una doble imposició. Per al REAF, l’adequat seria apostar per un acord europeu, o global, per establir un tipus mínim equitatiu.
El REAF denuncia a més que els continus canvis que es vénen realitzant en l’impost de societats, més de 200 en l’última dècada segons els seus càlculs, generen una forta “inseguretat jurídica” que “desincentiva als inversors nacionals i forans”. Un efecte que es veuria potenciat per una alça d’impostos, que incentiva la “deslocalització dels beneficis empresarials” en un mercat global en què hi ha territoris fiscalment més amables.
Actualment, en tot cas, el REAF destaca que la pressió fiscal que Espanya aplica a les companyies privades està en línia amb la de l’entorn europeu. El tipus general espanyol, el 25%, està per sota del 44,43% de França, el 35% dels EUA o el 29% de Grècia, i per sobre del 24% d’Itàlia, el 19% del Regne Unit, el 12,5% d’Irlanda o el 8,5% de Suïssa.
“No hi ha proposta en paper per opinar. És difícil de valorar “, va exposar per la seva banda Valentí Pich, president del Consell d’Economistes, sobre el nou paquet de mesures fiscals anunciat per l’Executiu de Pedro Sánchez, que més enllà del tipus mínim de societats inclou un impost a la banca, la implantació d’un gravamen als serveis de les grans companyies tecnològiques (taxa Google) o la creació d’impostos ambientals. “Ull amb l’exuberància d’imaginació fiscal” a l’hora de crear noves figures impositives, va alertar Pich, sostenint que “això cal fer-ho coordinat” en el marc de la Unió Europea i amb l’objectiu d’ordenar també els diferents impostos autonòmics i locals .
Més enllà, l’informe del REAF reflecteix que l’impost de societats espanyol concentra la pressió fiscal sobre les grans empreses. De fet, només entre 727 companyies, el 0,2% de les que ho abonen, acaben aportant el 49% de tot el que recapta l’Estat. Es tracta de les empreses que ingressen més de 180 milions d’euros a l’any, i que aporten 11.533 dels 23.310 milions d’euros que ingressen les arques públiques espanyoles per l’impost de societats.
És més, dels 1,4 milions de companyies que han de presentar una declaració, només una quarta part, 361.003, acaben pagant, ja que el gruix de societats no obté beneficis que gravar o directament estan en concurs de creditors.
La suma recaptat per societats va créixer un 6,8% el 2017 respecte a l’any anterior. I encara que ve incrementant des dels 18.713.000 de 2014, la rebaixa des del rècord de 2007 (44.823.000) és del 48,4%. Des del REAF consideren que aquell va ser la culminació de la bombolla i que es tracta d’una xifra excepcional que no tornarà a aconseguir-se.    (Expansión, 2018.07.11)