El Suprem limita els recàrrecs d’Hisenda quan es presentin recursos.

Un contribuent que té un deute tributari presenta una sol·licitud de suspensió en termini voluntari i, abans que Hisenda dirimeixi sobre el recurs, l’Agència Tributària inicia la via de constrenyiment, és a dir, exigeix ​​el deute i amb un recàrrec del 20%. Aquesta escena és real i passa amb certa freqüència. Ara, el Tribunal Suprem ha emès una sentència en la qual s’oposa a aquesta forma d’actuar.
L’Alt Tribunal, en una sentència que unifica doctrina, dóna la raó a un contribuent a qui Hisenda li reclamava una mica més d’un milió d’euros per IRPF per una acta d’inspecció en l’IRPF. El contribuent va presentar una sol·licitud de suspensió cautelar del pagament del deute dins del període voluntari i l’Administració la inadmetre. No obstant això, la inadmissió es va produir amb posterioritat al fet que Hisenda dictés la provisió de constrenyiment. És a dir, no s’entra a valorar si la decisió d’Hisenda estava o no justificada, sinó que s’assenyala que no és possible que s’iniciï la via executiva abans d’haver donat resposta a la sol·licitud de suspensió.
L’advocat i soci del despatx Àtic Jurídic, José María Salcedo, avisa que és important tenir en compte la diferència entre la denegació i inadmissió d’una sol·licitud de suspensió. “I és que la denegació confereix un nou termini per pagar el deute si la suspensió es va sol·licitar dins el període voluntari de pagament. En el mateix cas, però, la inadmissió de la sol·licitud de suspensió fa que aquesta es tingui per no presentada, de manera que s’inicia directament la via de constrenyiment. No hi ha, per tant, una nova oportunitat per pagar en període voluntari “. Dit d’una altra manera, la inadmissió comporta el pagament de recàrrecs.
Salcedo explica que, fins ara, l’Agència Tributària, només paralitzava el cobrament de les liquidacions quan es sol·licitava la suspensió, sense garanties, per existir perjudicis d’impossible o difícil reparació. A banda d’aquesta situació, les sol·licituds infundades o que no compleixen els requisits formals es tenen per no presentades. Salcedo assenyala que això “porta a l’Administració a iniciar la via executiva i notificar la provisió de constrenyiment, sense si més no haver donat resposta a la sol·licitud de suspensió plantejada”.
Així, la decisió del Suprem suposa en la pràctica que Hisenda no podrà saltar-se els terminis. El contribuent guanyarà una mica de temps, encara que el resultat final serà el mateix. En els últims anys, l’Agència Tributària ha prestat especial atenció a aconseguir que el deute fiscal detectada sigui efectivament ingressada. En aquest sentit, en la primera legislatura del Govern de Mariano Rajoy es van aprovar canvis legals per facilitar el cobrament.
Per exemple, es va establir que els administradors d’empreses que presentin autoliquidacions sense ingressar de forma recurrent i amb afany defraudatori, seran responsables del pagament del deute. També es van agilitar els embargaments en el marc de les inspeccions fiscals. A més, es va modificar el Codi Penal per permetre que l’Agència Tributària pogués seguir tramitant el cobrament dels deutes derivats dels delictes fiscals que es dirimeixen per la via penal i no administrativa.
(Cinco Días, 2017.11.06