El termini de pagament a proveïdors de les CCAA es redueix a 33,7 dies al maig,
El període mitjà de pagament a proveïdors (PMP) dels mesos d’abril i maig per al conjunt de les comunitats autònomes s’ha situat en 35,42 i 33,70 dies, respectivament, els primers mesos en què s’aplica la nova metodologia de càlcul, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d’Hisenda. Respecte al període mitjà de pagament a proveïdors de l’Administració Central, al mes d’abril aquest període va ser de 48,45 dies, mentre que al maig la dada va ser de 46,95 dies.
Pel que fa a la Seguretat Social, el període mitjà de pagament a l’abril va pujar a 21,90 dies i al maig es xifra en 25,20 dies, calculats amb la nova metodologia. Pel que fa a les corporacions locals, les entitats de cessió van presentar un període mitjà de pagament a proveïdors de 64,59 dies a l’abril de 2018 i 60,26 dies en el mes de maig. Respecte a la composició del PMP al mes de maig a les comunitats autònomes, que va disminuir en 1,72 dies, fins als 33,7 dies, la ràtio d’operacions pagades se situa en 30,06 dies, i la d’operacions pendents de pagament en 38,21 dies.
Les regions que van presentar un PMP menor van ser Galícia (13,15 dies), Andalusia (20,17), Madrid (20,96), País Basc (20,29) i Canàries (21,79), a les quals els van seguir Navarra (25,53), Castella i Lleó (27,05%), Astúries (28,15), Illes Balears (29,86), i ja per sobre del límit de 30 dies, Castella-la Manxa (31,09 ), Múrcia (34,69) i Cantàbria (35,65).
A continuació, li van seguir la Rioja (37,75 dies), Aragó (37,95), Extremadura (42,66), Catalunya (45,9) i Comunitat València, que amb 47,07 dies és la regió que més triga en pagar als seus proveïdors. Nova metodologia Hisenda explica que la metodologia aplicada fins el març passat ha estat l’establerta un decret que calculava el període mitjà de pagament des dels trenta dies naturals posteriors a l’entrada de la factura al registre o des de l’aprovació de la certificació d’obra fins del moment del pagament o l’últim dia del període a què es refereixin les dades.
El termini de 30 dies contemplat era el termini màxim previst legalment perquè les administracions públiques verifiquessin els lliuraments de béns o prestacions de serveis amb el que disposa el contracte. En compliment de la normativa comunitària, al desembre de 2017 es va aprovar la norma que actualitza la metodologia, de manera que el càlcul del període mitjà de pagament s’inicia des de la data d’aprovació de les certificacions d’obra, dels documents que acreditin la conformitat amb els béns lliurats o serveis prestats o la data d’entrada de la factura al registre administratiu, en dos supòsits.
Aquests són que, o bé no sigui aplicable un procediment d’acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats, o bé la factura es rebi amb posterioritat a l’aprovació de la conformitat. Segons Hisenda, si no s’hagués produït el canvi metodològic, d’acord amb les estimacions i la informació facilitada per les CCAA, el PMP calculat d’acord la metodologia anterior hauria experimentat un descens respecte a les dades de març, i hauria estat de 14, 47 dies a l’abril i de 12,85 dies al maig. El Ministeri assenyala que no s’ha produït un increment real en els terminis de pagament a proveïdors, sinó un canvi metodològic en el càlcul del PMP.
(El País, 2018.08.01)