Els canvis en la cotització dels vals de menjar, sobre la taula del Govern
L’actual legislatura té les hores comptades i aquest sector, recolzat per la patronal CEOE i Confederació Empresarial d’Hostaleria, aspira que el canvi legal sigui inclòs en els reials decrets llei que el Govern portarà divendres al Consell de Ministres abans de la dissolució de les Corts. El sector fonamenta la seva petició en la proposició no de llei per eximir de cotització aquests xecs de menjar que el Parlament va aprovar al novembre amb tots els vots a favor i l’abstenció de PP i PSOE, que van demanar informació addicional. Aeevcos l’ha ofert en un informe, encarregat a la consultora Roland Berger, que ha estat lliurat a la Seguretat Social i presentat aquest dilluns davant la premsa.
El document explica que els diners assignat per les empreses en xecs menjar està exempt de tributar per IRPF fins als 11 euros diaris, el que beneficia al treballador. Des de 2013, però, l’empresa sí que ha de cotitzar a la Seguretat Social per l’import que lliura a l’empleat. Des de llavors, la contractació de vals s’ha reduït un 3% anual de mitjana: un 5% en les pimes (13% d’usuàries totals), un 2% en les firmes d’entre 50 i 250 empleats (que contracten el 25%) i només creix, un 4%, en les grans companyies, principals usuàries.
“Espanya és l’únic país de la zona euro on som tractats desfavorablement en la cotització. Erròniament, el val es va considerar un concepte retributiu quan no ho és, és un ajut, una assignació assistencial, i igual que hi ha exempció en l’IRPF, volem exempció en la cotització “, reclama Juan Menéndez-Tolosa Valent, secretari general de Aeevcos.
Les dades recopilades per la seva associació indiquen que Espanya és l’únic dels 18 majors països de la Unió Europea que obliga les empreses a cotitzar per aquest tipus de xecs. A més, és el país amb la taxa d’implantació més baixa dels vals de menjar, que beneficien només al 2% dels afiliats respecte del 10% d’Itàlia o el 12% de França.
Actualment, 460.000 treballadors es beneficien de xecs menjar, consumint amb ells 60 milions de menús a l’any en 40.000 restaurants afiliats, el que genera 22.000 llocs de treball (15.000 directes en restauració) amb una facturació total de 1.240 milions d’euros (619 milions en hostaleria) , sempre segons les dades de l’associació del ram. Com a resultat, l’activitat proporciona 541 milions d’euros anuals a les arques públiques dels quals 192 milions corresponen a IVA, 82 a IRPF, 93 milions a Societats i 275 milions a la Seguretat Social. Una recaptació fiscal bruta de 641 milions a la qual cal restar 100 milions per l’exempció fiscal sobre l’IRPF dels xecs de fins a 11 euros diaris.
Deixar exempts de cotització aquests vals minvarien en teoria l’aportació a la Seguretat Social, si bé des Aeevcos defensen que la mesura generaria 14.424 llocs de treball directes, indirectes i induïts en un lustre, per la cotització dels s’acabaria elevant el volum d’ingressos per al sistema en 441 milions. Al seu torn, el nombre de beneficiaris podria créixer fins a 280.000 persones si s’incentiva el seu ús en les pimes. Semblant increment, en tot cas, es fia tant a la reversió al model previ a 2013, com a la recuperació econòmica i a una campanya de màrqueting que el sector posaria en marxa per reactivar l’ús dels xecs.
(Cinco Días, 2019.02.2
El document explica que els diners assignat per les empreses en xecs menjar està exempt de tributar per IRPF fins als 11 euros diaris, el que beneficia al treballador. Des de 2013, però, l’empresa sí que ha de cotitzar a la Seguretat Social per l’import que lliura a l’empleat. Des de llavors, la contractació de vals s’ha reduït un 3% anual de mitjana: un 5% en les pimes (13% d’usuàries totals), un 2% en les firmes d’entre 50 i 250 empleats (que contracten el 25%) i només creix, un 4%, en les grans companyies, principals usuàries.
“Espanya és l’únic país de la zona euro on som tractats desfavorablement en la cotització. Erròniament, el val es va considerar un concepte retributiu quan no ho és, és un ajut, una assignació assistencial, i igual que hi ha exempció en l’IRPF, volem exempció en la cotització “, reclama Juan Menéndez-Tolosa Valent, secretari general de Aeevcos.
Les dades recopilades per la seva associació indiquen que Espanya és l’únic dels 18 majors països de la Unió Europea que obliga les empreses a cotitzar per aquest tipus de xecs. A més, és el país amb la taxa d’implantació més baixa dels vals de menjar, que beneficien només al 2% dels afiliats respecte del 10% d’Itàlia o el 12% de França.
Actualment, 460.000 treballadors es beneficien de xecs menjar, consumint amb ells 60 milions de menús a l’any en 40.000 restaurants afiliats, el que genera 22.000 llocs de treball (15.000 directes en restauració) amb una facturació total de 1.240 milions d’euros (619 milions en hostaleria) , sempre segons les dades de l’associació del ram. Com a resultat, l’activitat proporciona 541 milions d’euros anuals a les arques públiques dels quals 192 milions corresponen a IVA, 82 a IRPF, 93 milions a Societats i 275 milions a la Seguretat Social. Una recaptació fiscal bruta de 641 milions a la qual cal restar 100 milions per l’exempció fiscal sobre l’IRPF dels xecs de fins a 11 euros diaris.
Deixar exempts de cotització aquests vals minvarien en teoria l’aportació a la Seguretat Social, si bé des Aeevcos defensen que la mesura generaria 14.424 llocs de treball directes, indirectes i induïts en un lustre, per la cotització dels s’acabaria elevant el volum d’ingressos per al sistema en 441 milions. Al seu torn, el nombre de beneficiaris podria créixer fins a 280.000 persones si s’incentiva el seu ús en les pimes. Semblant increment, en tot cas, es fia tant a la reversió al model previ a 2013, com a la recuperació econòmica i a una campanya de màrqueting que el sector posaria en marxa per reactivar l’ús dels xecs.
(Cinco Días, 2019.02.2
