La recuperació econòmica no redueix la bretxa entre les rendes altes i les baixes.

La recuperació de les rendes baixes és lenta i amb prou feines permet reduir la desigualtat. En principi, els col·lectius amb menors ingressos haurien de beneficiar més a mesura que passen de l’atur a tenir una feina. No obstant això, segons dades de l’INE, això no està passant: el 2016, el 20% de les llars amb més rendes va guanyar 6,6 vegades el que va ingressar el 20% amb menys, just la mateixa xifra que el 2015 i lluny del 5 , 6 de abans de la crisi. En renda per càpita, el 20% que menys guanya encara perd en 2016 un 15% respecte al 2008, mentre que les altes només es deixen un 1%. Malgrat que al tancament de 2016 s’havia restablert gairebé tot el PIB i gairebé la meitat de l’ocupació, als estrats baixos els costa recuperar el terreny perdut amb la recessió.
La recuperació econòmica no redueix la bretxa entre les rendes altes i les baixes. En canvi, sí que ha millorat una mica un altre indicador bàsic de la desigualtat, el coeficient de Gini, que mesura la dispersió d’ingressos entre zero i 100. Com més alta sigui la xifra, més gran és la iniquitat. Segons dades de 2017 que ha publicat l’INE fa uns dies i que en realitat fan referència al tancament de 2016, el Gini descendeix des dels 34,5 punts fins als 34,1, una millora no menor en un sol any.
O sigui: baixa el coeficient de Gini, però no es corregeix la desigualtat entre el 20% de dalt i el de baix, l’anomenat 80/20. Podria semblar una contradicció entre els dos indicadors. No obstant això, el Gini brinda més pes en la seva ponderació als grups intermedis. Per aquest motiu es dedueixi que les classes mitjanes estan escalant posicions, mentre que per contra els grups amb menors rendes no aconsegueixen millorar en les ràtios de desigualtat i, durant la recuperació, es queden gairebé igual després d’haver empitjorat molt amb la crisi.
A més, la reducció de la desigualtat està sent més lenta que la recuperació de l’economia i l’ocupació. En l’últim trimestre del 2016 s’havien restablert 9 dels 10 punts que van desaparèixer del PIB i un 45% de l’ocupació. No obstant això, en els indicadors de desigualtat les llars només havien recobrat una quarta part del que havia perdut: 0,6 punts d’2,3 perduts al Gini -tocó sostre l’any 2013 a 34,7 punts i després ha disminuït fins als 34,1 del 2016, encara molt per sobre del 32,4 registrat abans de la crisi-. I només s’han recuperat 0,3 punts d’1,2 en la relació entre el 20% que més guanya i el que menys -amb prou feines baixa des de les 6,9 vegades de 2014 a les 6,6-. Sens dubte, el ritme de correcció de la desigualtat sembla bastant menor.
(El Mundo, 2018.07.10)
Sobre el Traductor de GoogleComunitatMòbilQuant a GooglePrivade
La recuperació de les rendes baixes és lenta i amb prou feines permet reduir la desigualtat. En principi, els col·lectius amb menors ingressos haurien de beneficiar més a mesura que passen de l’atur a tenir una feina. No obstant això, segons dades de l’INE, això no està passant: el 2016, el 20% de les llars amb més rendes va guanyar 6,6 vegades el que va ingressar el 20% amb menys, just la mateixa xifra que el 2015 i lluny del 5 , 6 de abans de la crisi. En renda per càpita, el 20% que menys guanya encara perd en 2016 un 15% respecte al 2008, mentre que les altes només es deixen un 1%. Malgrat que al tancament de 2016 s’havia restablert gairebé tot el PIB i gairebé la meitat de l’ocupació, als estrats baixos els costa recuperar el terreny perdut amb la recessió.
La recuperació econòmica no redueix la bretxa entre les rendes altes i les baixes. En canvi, sí que ha millorat una mica un altre indicador bàsic de la desigualtat, el coeficient de Gini, que mesura la dispersió d’ingressos entre zero i 100. Com més alta sigui la xifra, més gran és la iniquitat. Segons dades de 2017 que ha publicat l’INE fa uns dies i que en realitat fan referència al tancament de 2016, el Gini descendeix des dels 34,5 punts fins als 34,1, una millora no menor en un sol any.
O sigui: baixa el coeficient de Gini, però no es corregeix la desigualtat entre el 20% de dalt i el de baix, l’anomenat 80/20. Podria semblar una contradicció entre els dos indicadors. No obstant això, el Gini brinda més pes en la seva ponderació als grups intermedis. Per aquest motiu es dedueixi que les classes mitjanes estan escalant posicions, mentre que per contra els grups amb menors rendes no aconsegueixen millorar en les ràtios de desigualtat i, durant la recuperació, es queden gairebé igual després d’haver empitjorat molt amb la crisi.
A més, la reducció de la desigualtat està sent més lenta que la recuperació de l’economia i l’ocupació. En l’últim trimestre del 2016 s’havien restablert 9 dels 10 punts que van desaparèixer del PIB i un 45% de l’ocupació. No obstant això, en els indicadors de desigualtat les llars només havien recobrat una quarta part del que havia perdut: 0,6 punts d’2,3 perduts al Gini -tocó sostre l’any 2013 a 34,7 punts i després ha disminuït fins als 34,1 del 2016, encara molt per sobre del 32,4 registrat abans de la crisi-. I només s’han recuperat 0,3 punts d’1,2 en la relació entre el 20% que més guanya i el que menys -amb prou feines baixa des de les 6,9 vegades de 2014 a les 6,6-. Sens dubte, el ritme de correcció de la desigualtat sembla bastant menor.
(El Mundo, 2018.07.10)
Sobre el Traductor de GoogleComunitatMòbilQuant a GooglePrivade