La venda d’hipoteques es paralitza fins que el Suprem aclareixi la seva decisió.

Els clients bancaris interessats en la contractació d’una hipoteca no saben a què atenir-se. La banca tampoc. El nou episodi protagonitzat ahir pel Tribunal Suprem va tornar a sumir en el caos la venda d’hipoteques.
El Suprem va comunicar aquest dilluns que ha fixat per al proper 5 de novembre el ple per aclarir definitivament qui haurà de pagar a partir d’ara l’impost sobre la constitució de les hipoteques, després que la setmana passada la sala del Contenciós-Administratiu determinés en una sentència que serà el banc i no el client el que ha d’abonar aquesta quantitat. Els magistrats subratllen que la sentència del dia 16 és ferma i no serà revisada però la doctrina es clarificarà abordant casos similars.
Aquest anunci va tornar a sorprendre al sector financer i als clients, i han vist com s’han paralitzat les firmes de noves hipoteques. La banca, de fet, es tem que aquesta tendència es mantindrà així fins que l’alt tribunal no emeti la seva decisió definitiva en 14 dies.
La inseguretat jurídica que ha generat el Suprem ha caigut com una llosa en les oficines bancàries, afirmen fonts financeres. “Només estem signant aquelles hipoteques vinculants que teníem programades fa temps. Noves no hem realitzat o concretat cap “, coincideixen a declarar diverses fonts de grans bancs.
De moment, la majoria de les entitats estan ara donant instruccions a les seves oficines perquè se segueixi amb el criteri anterior a la decisió del Suprem de dijous passat, i sigui el client qui assumeixi el cost de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD). D’aquesta manera, han decidit mantenir novament les seves actuals ofertes hipotecàries, en alguns casos retirades entre dijous i divendres, fins que s’aclareixi el criteri de la sentència de la passada setmana.
Entenen que fins que la sentència que canvia el criteri de qui s’ha de fer càrrec de l’impost de les hipoteques no es publiqui al BOE no entra en vigor, de manera que des d’ahir han tornat a la situació anterior i a aplicar la regulació de 1995.
La banca entén que el comunicat del dilluns del Suprem tampoc aclareix si es mantindrà que els bancs assumiran aquest impost, tot i que entenen que al final serà així. Asseguren, però, que mentre que no hi hagi jurisprudència, i la sentència no es publiqui al BOE no ha de fer-se càrrec d’aquest impost.
Malgrat això, només s’estan signant les hipoteques de clients que ja han quedat amb el notari per completar els tràmits de la compra de casa, i prefereixen pagar l’impost. Tot i que en aquests casos s’està incloent una clàusula en què s’especifiqui que en cas que al final sigui la banca la que hagi d’assumir aquest cost, li retornaran aquesta taxa. Les entitats, però, asseguren que és el client el que prefereix esperar a contractar ara un crèdit hipotecari, tot i els intents de la banca al fet que es torni a la normalitat a les oficines i es concedeixin préstecs per a la compra d’un habitatge.
Els grups financers segueixen mantenint que el canvi de criteri que analitzarà el Suprem només farà referència a l’eliminació de tota possibilitat de reclamar la retroactivitat d’aquest impost, i confirmarà que sigui l’entitat financera la que pagui el tribut d’AJD.
Tot i que els criteris pels quals defensa el Suprem que ha de ser el banc el que es faci càrrec del tribut no els convenç. Asseguren que el beneficiari de la signatura d’una hipoteca és tant el banc com el client, ja que el primer fa negoci, però també assumeix un risc en prestar uns diners ( “i, sinó que analitzin els balanços de la banca des de la crisi, plens d’immobles per impagaments “, assenyala un executiu).
El client, per la seva banda, també és beneficiari de l’operació, perquè rep uns fons per a la compra de l’habitatge, afegeixen les mateixes fonts. Això sí, recalquen que “com la generalitat de les modificacions en la legislació tributària, el canvi que es produeix en la normativa de l’IAJD i en la seva interpretació jurisprudencial només ha de ser aplicable a les operacions que es formalitzin a partir de la data del canvi , és a dir a partir de la data de la sentència “. Això sí, les entitats financeres ja han aprovat en els seus comitès de directius la propera pujada del preu de les hipoteques, a uns 10 punts bàsics, que compensin el cost de l’impost d’AJD. Segons els seus càlculs, el pagament d’aquesta taxa pels actes jurídics documentats “es menja el marge de dos anys d’una hipoteca. I si no pujats el diferencial vendríem a pèrdues “, subratlla un executiu d’una entitat.
El caos del Suprem ha portat a Jutges per a la Democràcia (JpD) i la Unió Progressista de Fiscals (UPF) a demanar la dimissió del president de la Sala III del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo.
(Expansión, 2018.10.23)