Pròrroga pressupostària.

El calendari dels Pressupostos per 2018 ha saltat pels aires. La legislació estableix que abans de l’1 d’octubre, el Consell de Ministres ha d’aprovar el Projecte de Llei de Pressupostos per a 2018 i remetre’ls al Congrés dels Diputats. És a dir, el Govern hauria de complir el tràmit aquesta setmana, però no serà així perquè Hisenda vol guanyar temps davant el rebuig del PNB a negociar els comptes de l’any que al mig de la crisi institucional oberta a Catalunya.
És cert que per presentar els Pressupostos al Congrés no cal tenir un pacte, sinó que això es pot treballar durant el tràmit parlamentari. Així i tot, Hisenda confiava en lliurar al Consell de Ministres un Pressupost amb almenys amb un principi d’acord o amb possibilitats reals de tirar endavant. La negativa del PNB ha desbaratat aquest pla. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha confirmat que els Pressupostos no s’aprovaran aquest divendres i, per tant, s’incomplirà la normativa. Encara Hisenda indica que manté la seva intenció de tenir uns comptes abans d’acabar l’any, tot indica que Espanya es dirigeix ​​a una nova pròrroga pressupostària. Sense un pacte pressupostari, també guanyaria força la possibilitat d’un avançament electoral. Un escenari que tampoc agrada a Moncloa en un moment de màxima tensió i polaritat.
Montoro ha assenyalat que no és estrany començar l’exercici amb un pressupost prorrogat i aprovar al llarg del primer semestre els comptes. Això és el que va passar l’any passat sense anar més lluny, quan el pressupost va ser presentat a l’abril.
Els Pressupostos de l’any que ja comptaven amb el suport de Ciutadans, que va pactar incloure una rebaixa de l’IRPF perquè l’impost no ho paguessin les rendes inferiors a 14.000 euros davant els 12.000 euros actuals. També contemplava una rebaixa de l’IRPF per als salaris inferiors a 17.000 euros i ajuda per a famílies amb fills. En l’àmbit familiar, els comptes també havien d’incorporar una ampliació de la baixa de paternitat de les quatre setmanes vigents a les cinc. Totes aquestes mesures queden ara en l’aire. Sense Pressupost, també queda compromesa la rebaixa de l’IVA a les entrades de cinema, que Ciutadans i PP van pactar que entrés en vigor aquest any i que implicava reduir el tipus dels tiquets del 21% al 10%.
És cert que el Congrés podria aprovar al marge del tràmit pressupostari, canvis legals perquè el primer de gener s’apliqués ia la rebaixa de l’IRPF o s’ampliés el permís de paternitat. No obstant això, la intenció d’Hisenda és vincular aquestes mesures a l’aprovació dels comptes perquè suposa una eina de pressió i una arma de negociació.
(Expansión, 2017.09.27)