Tenir cura de l’esposa malalta no és només un deure, sinó que també és un dret.
Tenir cura de l’esposa malalta no és només un deure, sinó que també és un dret
Així ho ha establert el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid en una sentència que dóna la raó a un treballador al que la Comunitat de la regió li havia denegat un permís excepcional per atendre la seva dona que havia patit un accident greu.
Després d’haver rebut l’alta mèdica, la dona necessitava ajuda contínua en activitats bàsiques, de manera que el treballador es va veure obligat a sol·licitar una excedència. La sentència explica que el marit, atenent a les seves cures, ha complert amb un imperatiu categòric “que l’honora com a persona i espòs”. I, a més, que és ell qui està obligat a atendre-la “moral i legalment” i a cuidar-en els actes més essencials de la vida “per un deure de solidaritat humana”.
El tribunal avala que hi hagués una situació molt greu, (al contrari que la Comunitat de Madrid), i que exigia l’assistència pel seu cònjuge en el domicili en no haver-hi una tercera persona que pogués fer-se càrrec d’ella, ja que no tenen fills grans . Per tant, és el seu deure “ajudar-se mútuament” en el si de la família. “Tan és així la gravetat de la situació que l’actor s’ha vist obligat a sol·licitar una excedència sense sou”, explica la sentència.
A més, en aquest cas no n’hi havia prou amb una simple reducció de jornada o ajuda parcial per atendre la seva dona, ja que aquesta havia de ser acurada, ajudada i auxiliada de manera permanent o continuada, segons la seva alta mèdica. No obstant això, puntualitza el TSJ, que és un deure dels poders públics “assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família”.
La Comunitat de Madrid havia denegat el permís al treballador perquè no concorria la condició que pogués ser atesa per una altra persona o familiar. La institució li va donar la possibilitat que utilitzés els dies de lliure disposició que disposava, així com valorar la sol·licitud de la flexibilitat horària per raó de conciliació laboral i familiar.
En definitiva, el TSJ de Madrid comparteix el plantejament de la sentència d’instància que la situació familiar concurrent mereix ser emparada durant tot el període en què va durar l’excedència, “si no es vol convertir en merament il·lusori, de simple i vana retòrica, el dret de l’article 31 del Conveni Col·lectiu “, al qual es podia haver acollit des del principi el treballador cobrant la seva retribució habitual.
(Cinco Días, 2019.01.26)
Així ho ha establert el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid en una sentència que dóna la raó a un treballador al que la Comunitat de la regió li havia denegat un permís excepcional per atendre la seva dona que havia patit un accident greu.
Després d’haver rebut l’alta mèdica, la dona necessitava ajuda contínua en activitats bàsiques, de manera que el treballador es va veure obligat a sol·licitar una excedència. La sentència explica que el marit, atenent a les seves cures, ha complert amb un imperatiu categòric “que l’honora com a persona i espòs”. I, a més, que és ell qui està obligat a atendre-la “moral i legalment” i a cuidar-en els actes més essencials de la vida “per un deure de solidaritat humana”.
El tribunal avala que hi hagués una situació molt greu, (al contrari que la Comunitat de Madrid), i que exigia l’assistència pel seu cònjuge en el domicili en no haver-hi una tercera persona que pogués fer-se càrrec d’ella, ja que no tenen fills grans . Per tant, és el seu deure “ajudar-se mútuament” en el si de la família. “Tan és així la gravetat de la situació que l’actor s’ha vist obligat a sol·licitar una excedència sense sou”, explica la sentència.
A més, en aquest cas no n’hi havia prou amb una simple reducció de jornada o ajuda parcial per atendre la seva dona, ja que aquesta havia de ser acurada, ajudada i auxiliada de manera permanent o continuada, segons la seva alta mèdica. No obstant això, puntualitza el TSJ, que és un deure dels poders públics “assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família”.
La Comunitat de Madrid havia denegat el permís al treballador perquè no concorria la condició que pogués ser atesa per una altra persona o familiar. La institució li va donar la possibilitat que utilitzés els dies de lliure disposició que disposava, així com valorar la sol·licitud de la flexibilitat horària per raó de conciliació laboral i familiar.
En definitiva, el TSJ de Madrid comparteix el plantejament de la sentència d’instància que la situació familiar concurrent mereix ser emparada durant tot el període en què va durar l’excedència, “si no es vol convertir en merament il·lusori, de simple i vana retòrica, el dret de l’article 31 del Conveni Col·lectiu “, al qual es podia haver acollit des del principi el treballador cobrant la seva retribució habitual.
(Cinco Días, 2019.01.26)
