Els ministres de Finances esbossen un acord de mínims per a la zona euro.

Després de mesos de treball, els ministres d’Economia i Finances de la zona euro, conegut com l’Eurogrup, ultimaven ahir al tancament d’aquesta edició un paquet de mesures per reformar la zona euro de cara a la propera crisi. El que en un principi es va dibuixar com un ambiciós pla per reforçar els fonaments de la moneda única, entre els quals s’incloïa crear un Ministre d’Economia de l’euro, sembla que acabarà sent un conjunt de mesures d’abast més limitat. Entre elles, dotar de més competències tant de supervisió com de gestió al Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el fons de rescat de l’eurozona, i reforçar el mecanisme de seguretat de la Unió Bancària, un “tallafoc” d’últim recurs en cas de fallida bancària .
L’impuls abanderat fa un any per Emmanuel Macron s’ha topat amb els dubtes d’Alemanya i l’escepticisme dels països del nord, liderats per Holanda, que han optat per reduir riscos més que per compartir-los. I més quan Itàlia desafia a Brussel·les sobre el compliment de la disciplina fiscal en els seus pressupostos.
Aquestes reticències han impedit, almenys de moment, que els Dinou arribessin ahir a Brussel·les a un acord sobre els altres dos pilars que estaven sobre de la taula de negociació: l’establiment d’un pressupost anticrisi específic per a la zona euro, i un fons de garantia de dipòsits, que assegurés que els dipositants poguessin recuperar els primers 100.000 euros en cas que la seva entitat bancària fes fallida.
En una reunió que s’allargava entrada la nit, i de la qual el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, ja va avançar que seria “llarga i intensa”, els ministres d’Economia es preparaven per recollir finalment el guant del vicepresident de la Comissió Europea per l’Euro, Valdis Dombrovskis. El letó els havia instat a passar “de les discussions a les decisions” i segellar el paquet de reforma de la zona euro. Aquesta full de ruta haurà de ser recolzada la setmana que pels caps d’Estat i de Govern en la cimera del 13 i 14 de desembre.
La posada en marxa del sistema de tallafocs suposa que podran utilitzar-se els fons del MEDE -un matalàs de 60.000 milions d’euros- en casos de fallida bancària i com a última opció, és a dir, quan s’hagin esgotat els recursos del Fons Únic de Resolució.
D’altra banda, pel que fa al reforç de les competències del MEDE, els Dinou van abordar una sèrie de directrius d’actuació per a dotar-lo de major poder de supervisió i gestió de rescats en els casos en què un país s’enfronti a una situació en què el seu deute públic ja no és sostenible.
El consens no va semblar suficient per donar llum verda a la proposta de l’eix francoalemany d’establir un pressupost que serveixi d’estabilitzador econòmic quan un país de la zona euro travessi dificultats, tot i que, segons diverses fonts europees, les negociacions sobre aquest punt continuaran durant l’any que ve.
El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, ha insistit que “no hi haurà una eurozona forta sense un pressupost” per a l’euro, i ha reiterat que la mesura té un “consens creixent” entre els seus socis comunitaris. Le Maire va haver d’abandonar la reunió de l’Eurogrup abans que finalitzés i tornar d’urgència a París, per la crisi dels “armilles grogues”, a la qual s’enfronta el seu Govern, pel rebuig a la pujada del preu dels carburants.
Majors diferències perduren encara sobre l’altre pilar de la Unió Bancària: el fons de garantia de dipòsits comú, que segueix estancant per les resistències d’Alemanya, Holanda i els nòrdics de compartir riscos i per la seva exigència de primer es redueixin els préstecs dubtosos de les entitats financeres, una qüestió que afecta especialment a Itàlia.
(Cinco Días, 2018.12.04)