L’edat de jubilació es retarda fins a 65 anys i vuit mesos des de gener.
L’aplicació de la reforma de les pensions segueix el seu curs mentre el Pacte de Toledo continua, després de més de dos anys de treballs, buscant fórmules per assegurar el present i futur del sistema públic. L’arribada de 2019 portarà un nou canvi en els requisits per accedir a la jubilació en compliment de la llei de pensions, que des de l’any 2013 està obligant a treballar més anys i cobrar menys com a fórmules per sostenir el sistema, que encara lluita per recuperar-se d’una crisi que va acabar amb 3,7 milions de llocs de treball.
La norma retarda progressivament l’edat de retir fins als 67 anys en 2027. Així, els que vulguin jubilar al llarg de l’any que ve amb el 100% de la pensió que els pogués correspondre, hauran de tenir ja complerts els 65 anys i vuit mesos. A partir de 2019 l’edat de jubilació s’incrementarà dos mesos cada any fins 2027.
Quins avantatges té per al sistema públic retardar l’edat jubilació? D’una banda, permet disposar de més població activa que financi les pensions, i de l’altra, retarda el cobrament de la pensió. És a dir, si un treballador segueix actiu fins als 67 anys, són dos anys més que aporta a la caixa comuna, però no consumint pensions.
El retard, que s’aprova amb caràcter general, té les seves excepcions. Els treballadors que acumulen una llarga vida laboral podran retirar-se amb la seva pensió íntegra als 65 anys sempre que tinguin cotitzats 36 anys i nou mesos o més. Per cada exercici s’augmenta aquest període en tres mesos fins arribar a 2027, quan qui vulgui retirar-se als 65 haurà de comptar amb una cotització de, almenys, 38 anys i sis mesos.
La generació que s’està jubilant ara va començar a treballar molt jove i, per tant, acumula molts anys d’aportacions al sistema. Més problemes per saltar aquest llistó tindran els joves actuals, que han començat més tard a cotitzar i amb sous més baixos. També tindran problemes les dones amb llacunes de cotització.
En 2019 també canviaran els anys que es tenen en compte per calcular la pensió, que aquest any quedarà fixat en 22 anys. Des de 2013 es va obrir un període transitori fins l’1 de gener de 2022 a què el període de cotització exigit per calcular la pensió passarà de forma progressiva des dels 15 anys als 25 anys. A cada exercici, a comptar de 2013, se li va sumant un any fins a completar els esmentats 25 anys el 2022.
El nou any també portarà modificacions en la jubilació anticipada. La norma retarda fins a 63 anys i vuit mesos l’edat per accedir a la jubilació anticipada voluntària, que en paral·lel a la legal de retir podrà realitzar-se dos anys abans també fins a l’any 2027, quan quedarà establerta en el mínim de 65 anys. A més, per accedir a aquesta modalitat són necessaris almenys 35 anys de cotització, i per cada trimestre d’avenç respecte a l’edat oficial de jubilació la pensió patirà una penalització progressiva que anirà des del 2% de la base reguladora, si s’han cotitzat menys de 38,5 anys, fins al 1,625% si se superen els 44,5 anys cotitzats.
En el cas de jubilació forçosa, podrà realitzar fins a quatre anys abans de l’edat legal de retir -en 2019, als 61 anys i vuit-.
(El Mundo, 2018.12.11)